Manuscrit: Extravag. 268 de Wolfenbüttel (fol. 47 vo - 48 vo)
Anonyme
Édition É. Lévy [1]

I
  1. A tuich cil vol qu'amon preç far saber,
    Que sens deu n'es preç ni valor ni sen,
    Eç a tuich cil que dixiran plaçer,
  2. Que nus non pot sens deu esser gauden ;
    Quel ior sens deu sun dol et marrimen
    Blasme lo preç el plaçer angosos
    Iral solaç el deport doloros.
  3. Et pois nuls bens non val sens deu un gan,
    Quascuns am deu, serval ses tot engan.
II
    Tot' autra ren metan a non-caler
    Sol deu servir eç onrar francamen,
  1. Que sel sen ter et l'engens el saber
    Et tot los froç fos en un solamen,
    Non pogra ges un ior estar viven
    Oltral plaçer de deu, tan fos gignos.
  2. Questas vertus nos pon faire ioios :
    Sperança, fes, almosnas, que merman
    Van los peccaç et los ben tra enan.
III
    Et per aiço cil que laus volon aver
  1. Et ioi ternal da deus omnipoten,
    Da mals obrar se devon remaner
    Et pel ben far smendon ses falimen.
    Cel qu'ama deu, deus l'ama per un cen,
  2. Et per un ben cent mil rent gierdos,
    Et quant caçon en sas ofesios
    Et nos mendon, dels tormens, qu'il auran,
    Nous pogran dir la mietaç en un an.
IV
  1. Lo reprocier, qu'ai auçit, es ben ver,
    Que per niens es fol qui dan non sen,
    Fols es e faiç cil qu'an de far poder
    Lor pros et fan lor dans a esien.
  2. Cil qu'atendon al mon fan aisemen,
    Que lor mals fan et for ben baison ios
    Et de ben far son ades oblidos
    Et cels peccaç van toç tems remenbran ;
  3. Ja mais ioios un sol ior non seran.
V
    Ailas ! per que desiron tant l’aver
    El ioi del mon, que tant tost vai cum ven ?
    Ben que mils an degeson permaner
  1. En quest siegle, sabrial nien,
    Quant de la mort aprosma lo prexen,
    Lo plus ardiç fa senbrar temoros.
    La cil que van pel chamin doloros !
  2. Nol credon ges la gens n'en fan semblan.
    Deus lor recort el remir lor talen !
VI
    Tan se volon de lor cors cars tener,
    Que nul non fan de l'armas pensamen.
  1. Mout sun gariç qui deu sa retener,
    Qu'e senpitern eron de plaçer plen.
    Et per aiço iong mas mains umelmen
    Et prec Jesus, lo segner glorios,
  2. Qu'aia merces et pietaç de nos
    En defenda de sas ofensas gran,
    Si cum il fes dal venen san Johan.


[1] Émil Levy, « Poésies religieuse du manuscrit de Wolfenbuettel », Revue des langues romanes XXXI (1887), p. 260-262.

Retour à la notice