Manuscrit: Extravag. 268 de Wolfenbüttel (fol.
47 vo - 48 vo)
Anonyme
Édition É. Lévy [1]
I
-
A tuich cil vol qu'amon preç far saber,
Que sens deu n'es preç ni valor ni sen,
Eç a tuich cil que dixiran plaçer,
- Que nus non pot sens deu esser gauden ;
Quel ior sens deu sun dol et marrimen
Blasme lo preç el plaçer angosos
Iral solaç el deport doloros.
- Et pois nuls bens non val sens deu un gan,
Quascuns am deu, serval ses tot engan.
II
Tot' autra ren metan a non-caler
Sol deu servir eç onrar francamen,
- Que sel sen ter et l'engens el saber
Et tot los froç fos en un solamen,
Non pogra ges un ior estar viven
Oltral plaçer de deu, tan fos gignos.
- Questas vertus nos pon faire ioios :
Sperança, fes, almosnas, que merman
Van los peccaç et los ben tra enan.
III
Et per aiço cil que laus volon aver
- Et ioi ternal da deus omnipoten,
Da mals obrar se devon remaner
Et pel ben far smendon ses falimen.
Cel qu'ama deu, deus l'ama per un cen,
- Et per un ben cent mil rent gierdos,
Et quant caçon en sas ofesios
Et nos mendon, dels tormens, qu'il auran,
Nous pogran dir la mietaç en un an.
|
IV
- Lo reprocier, qu'ai auçit, es ben ver,
Que per niens es fol qui dan non sen,
Fols es e faiç cil qu'an de far poder
Lor pros et fan lor dans a esien.
- Cil qu'atendon al mon fan aisemen,
Que lor mals fan et for ben baison ios
Et de ben far son ades oblidos
Et cels peccaç van toç tems remenbran ;
- Ja mais ioios un sol ior non seran.
V
Ailas ! per que desiron tant l’aver
El ioi del mon, que tant tost vai cum ven ?
Ben que mils an degeson permaner
- En quest siegle, sabrial nien,
Quant de la mort aprosma lo prexen,
Lo plus ardiç fa senbrar temoros.
La cil que van pel chamin doloros !
- Nol credon ges la gens n'en fan semblan.
Deus lor recort el remir lor talen !
VI
Tan se volon de lor cors cars tener,
Que nul non fan de l'armas pensamen.
- Mout sun gariç qui deu sa retener,
Qu'e senpitern eron de plaçer plen.
Et per aiço iong mas mains umelmen
Et prec Jesus, lo segner glorios,
- Qu'aia merces et pietaç de nos
En defenda de sas ofensas gran,
Si cum il fes dal venen san Johan.
|
[1] Émil Levy, « Poésies religieuse
du manuscrit de Wolfenbuettel », Revue des langues romanes
XXXI (1887), p. 260-262.
Retour à la notice
|